Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació Acceptar

Penseu que és pessimista el vostre alumnat de secundària?

Educació física


Foto d' Elf-8 a Foter.com / CC BY-NC-ND

Com és que el nostre cervell genera uns 60.000 pensaments diaris i només un 10% d’ells són positius? Aquesta és la pregunta de partida que plantegem al vostre alumnat en els nostres tallers de relaxació per a secundària.

Per entendre el per què d’aquesta desproporció entre el nombre de pensaments positius i el de negatius cal començar des del principi. Des del principi de la humanitat. Hem d’entendre que els nostres primers avantpassats van haver de sobreviure en un entorn on la supervivència era una batalla que es lliurava a diari. Aquests primers ancestres van haver d’adaptar-se en un entorn on el perill era sempre present i on, per sobreviure, calia disposar d’eines que els permetessin reaccionar amb rapidesa i contundència.

Va ser en aquest context on el nostre cervell es va programar tal i com l’entenem avui en dia i on es va dotar de les millors eines per a reaccionar als perills del moment, que eren a vida o mort i sorgien d’imprevist. Aquestes eines són  les emocions que coneixem com ansietat, estrès o por; emocions que s’activen quan rebem senyals de perill.

El problema d’avui ve quan, d’una banda, el nostre cervell no diferencia entre els fets reals i els imaginats i, de l’altra, quan aquestes emocions s’activen amb pensaments i preocupacions de tota mena sobre esdeveniments futurs que ens preocupen. Traduït a les situacions que viu el vostre alumnat de secundària: davant de l’amenaça que comporta per a ells suspendre un examen futur, el cervell no diferencia entre el pensament negatiu d’un suspès hipotètic i la situació real d’haver suspès l’examen. Ambdues situacions desencadenen en l’alumnat de secundària les mateixes emocions: ansietat, inseguretat, intranquil·litat...  Des d’un punt de vista objectiu, els pensaments negatius davant d’un esdeveniment futur no són  qüestions a vida o mort ni són reals però, tot i així, el cervell activa el mateix protocol de reacció emocional que si la situació imaginada fos real.

 

Què podem fer per a contrarestar aquest cercle viciós de pensaments negatius que generen una reacció emocional desproporcionada? Aplicar mètodes o tècniques que ens permetin rebaixar el nivell d’estrès i ansietat, enfocats a transformar el pensament amenaçant negatiu en un pensament positiu. Per assolir-ho podem partir d’exercicis de relaxació actius, de tècniques de visualització en positiu, de mètodes per a racionalitzar les nostres pors... L'obejctiu és identificar quan les pors no són una amenaça real en el moment present. Aquests exercicis tenen la bondat que, amb la pràctica, els podem dur a terme arreu, sols, i podem gaudir dels seus beneficis immediatament.

 

A Flip pensem que és una fortalesa per als adolescents aprendre a dominar aquestes tècniques, ja que els apodera com a estudiants que poden donar el millor d’ells mateixos revertint en positiu la incapacitat del cervell de discernir entre situacions reals i imaginades. Si l’alumnat es visualitza resolent amb èxit reptes futurs, experimentarà el mateix benestar que si els èxits fossin reals. Per tant, i ara que la neurociència ens demostra que en un context amenaçant el nostre cervell es limita, és un repte aconseguir situar l’alumnat en contextos educatius relaxats i on se sentin poc amenaçats.

Notícies relacionades

  • ESOLearning by doing i life skills a les teves classes d'anglès de secundària

    Learning by doing i life skills a les teves classes d'anglès de secundària


    Life skills és el terme que s'utilitza en els països anglosaxons per referir-se a les habilitats que necessitem per viure una vida plena i assolir tot el nostre potencial. No hi ha una llista tancada i ordenada d'habilitats per a la vida. Certes habilitats poden ser més o menys rellevants per a una persona, depenent de les seves circumstàncies de vida, cultura, creences, edat, ubicació geogràfica, etc; però generalment es refereixen a qualsevol cosa, des de saber canviar un pneumàtic desinflat, fins a administrar un pressupost ajustat, passant per reaccionar correctament davant d'una situació inesperada, mostrar un bon desenvolupament d'habilitats socials ... La llista és interminable! No obstant això, tot i la manca de concreció d'aquestes habilitats, en els centres d'educació britànics les life skills són fonamentals i es tenen molt en compte en el dia a dia del desenvolupament dels estudiants a les aules. Així ens ho explica Monica Evason, la dinamitzadora de les nostres gimcanes en anglès ( preferim anomenar-les scavenger hunts) conceptualitzades per a alumnes de secundària.
  • ESODINÀMIQUES PER TREBALLAR L' AUTOESTIMA A SECUNDÀRIA

    DINÀMIQUES PER TREBALLAR L' AUTOESTIMA A SECUNDÀRIA


    Cada cicle educatiu té unes necessitats diferents. Per treballar l'autoestima a secundària és necessari centrar-se més en allò lúdic. En aquestes edats és convenient començar a aprofundir més en la identitat, qualitats i capacitats que tots tenim, de manera conscient i experimental. A més, hem de tenir en compte que a secundària el tema de les inseguretats és molt més delicat, de manera que haurem d'anar a poc a poc, evitant forçar els alumnes a mostrar-se tal com són des d'un principi.
  • ESOL’ART: UN CAMÍ D’ACOMPANYAMENT EMOCIONAL A SECUNDÀRIA

    L’ART: UN CAMÍ D’ACOMPANYAMENT EMOCIONAL A SECUNDÀRIA


    L’adolescència és un període de vital importància en la construcció de la pròpia identitat. Els estudiants de secundària emprenen la tasca de separar-se de la família d’origen i prendre decisions per sí mateixos entre amics i companys. La societat mediàtica els espera, ofereix un gran ventall de referents culturals però, sobretot, incita al consum. Consum compulsiu d’imatges retocades que cada cop aparten més el cànon de bellesa de la realitat. Narracions postmodernes que mostren estils de vida idealitzats i superficials i dificulten el diàleg interior.

  • ESOLa concepció del cos a secundària

    La concepció del cos a secundària


    La relació dels adolescents amb el seu cos és una relació complicada. En l'adolescència, més que mai, el cos s'expressa. Ens trobem en una etapa en què les noies i nois assisteixen a una explosió d'emocions, i la vinculació d'aquestes emocions amb el seu cos i la seva aparença física seran fonamentals per al desenvolupament de la personalitat, de la forma en què es relacionen amb els altres, dels seus hàbits de salut i de la seva capacitat d'aprenentatge.
A dalt