La teoria de les peces soltes i la creativitat en educació infantil

Simon Nicholson, arquitecte nascut a Londres als anys 30, va teoritzar i presentar al món una teoria referent a la creativitat que poc a poc ha anat guanyant reconeixement i acceptació. Actualment, en un món on el sistema establert (tant l’educatiu com el quotidià) relega la creativitat a uns pocs “privilegiats”, les idees de Nicholson han anat prenent força per a un públic cada cop més exigent i preocupat per poder oferir als infants desenvolupar-se plenament com a éssers creatius.

Aquesta teoria es fonamenta en dues afirmacions: d’una banda, en l’afirmació que els éssers humans en la seva majoria son éssers creatius; i, de l’altra, en l’afirmació que a tots el infants els hi agrada jugar i experimentar amb diversos materials i formes, amb les olors, els gasos, els fluids i els diversos fenòmens físics existents. Nicholson relaciona directament el desenvolupament de la creativitat amb el joc durant la primera infància.

Nicholson, en clau d’arquitecte, va dur a terme aquest plantejament a l’hora de redissenyar els espais físics com parcs o escoles, incorporant materials solts (d’aquí ve el nom de la teoria) que permetessin explotar la curiositat, l’experimentació, la imaginació i, per tant, la creativitat.

Qui conegui el model educatiu Reggio Emilia, veurà com hi ha un fort paral·lelisme entre ambdós conceptes educatius, ja que situa l’infant com a ésser autònom capaç d’interactuar, d’experimentar i de construir, a partir dels diversos elements que es troben en el seu entorn més immediat.

Per tant, el punt focal d’aquesta teoria és permetre que l’infant adopti en el seu joc l’experimentació, amb elements que recreïn la diversitat de formes i d’elements, que li facilitin desenvolupar la curiositat. Com deia Nicholson, aquesta experimentació és més gran quant més són els elements i objectes presents. A més materials, més gran interacció amb aquests.